Planta del Temple d'Hera

     La basílica suposa un temple dòric, perípter, eneastíl, concretament amb 9 columnes a les façanes menors, i 18 a les façanes majors. Les dimensions d'aquesta planta són de 24,5 metres a dites façanes menors i 54,3 metres a les majors. La perístasis en total està formada per 50 columnes, aquestes amb una alçada de 4'68 metres .

    El temple compta amb un pronaos amb tres columnes emmarcades entre les antes; aquest pòrtic donarà pas a la naos. Per la seva banda, la naos presenta dues estançes que es troben dividides per una columnata de 8 columnes,de la cual, hem de dir que les columnes dels extrems es troben unides als murs interiors de la cel·la. Per últim l' opistòdum concreta la simetría del conjunt.

    Cal afegir en aquest apartat que l'autor de la Basílica en un primer moment , volguè introduir la columnata exterior en una planta dòrica d'on l'elecció d'un dispositiu eneàstil rodejat per una columnata axial divideix la cel·la en dues naus iguals, de la cual l''amplària correspon a dos trams de la façana; els murs estan així en l'eix de les columnes tercera i sèptima, des d'aquest moment cada una de les galeríes laterals del peristil corresponen als dos trams extrems, proseguint una divisió perfectament simètrica i regular de tot l'espai envoltat pel peristil en quatre parts iguals. Però la necessitat d 'alliberar l'espai per l'estàtua de culte va rompre aquestes relacions massa rígides i les columnes interiors són arrossegades cap l'est per deixar espais més lliures al fons de la cel·la. Així no tenen des de llavors cap relació amb les columnes exteriors.

CHARBONEAUX, J; Grecia arcaica. El universo de las formas; 1969; Ed Aguilar; Madrid

CINNOTI,M; Arte del mundo antiguo;1964; Editorial Teide; Barcelona.

Espai intern (Temple Hera)

A l'interior del temple trobam la pronaos amb un pòrtic de tres columnes entre antas, des d'aquesta s'arriba a una habitació rectangular dividida en dues naus per una filera de columnes, la naos o cella, a on es trobava l'estàtua de la deesa (és l'únic cas en el conjunt de Paestum en que la naos està dividida en dues parts). Després de la cella es troba l'opistodomos o sala del tresor. Tot envoltat per un pòrtic de columnes de 18 x 9. Les dimensions de la planta són de 24,5 x 54,3 m. 

Com a antecedent del temple grec cal esmentar el megàron micènic.

Planta del temple d'Hera

D. S. Robertson ; traducción de R. Fontán Barreiro y L. Abad Casal , Arquitectura Griega i Romana, 1885-1961.

Espai exterior (Temple Hera)

El temple, dòric, perípter, eneàstil, que pertany a l'arquitectura de l'època arcaica conserva en l'actualitat la perístasis completa de 9 X 18 columnes, l'arquitrau, part del fris i els fonaments de la cella.

En total, la perístasis té 50 columnes, i al tenir nou columnes en el costat curt, que és inusual, denota el model arcaíc de l'edifici i obliga a tenir una columnata axial a la cella. En aquest cas, són vuit columnes, de les quals, les dels extrems estàn unides a les parets interiors de la naos. A més, disposa d'una pronaos amb tres columnes entre antas i un opistodomos.

Les dimensions de la planta són de 24,5 X 54,3 m i respecta el model d'analogia grega. El traçat respon a la proporció 4 X 9 que és la mateixa que la del Partenó, la cella té la proporció 2 X 7 i la naos 2 X 5.

És un cas singular en l'arquitectura dòrica, ja que la decoració del collarí del capitell dòrico està disposada amb fulles i vaines a l'equí,  rodejat per flors de lot i rosetes. Aquesta decoració deriva dels models micènics. La coronació del temple estava realitzada en terracota pintada de falsos canalons amb caps de lleó i acabava amb antefixes en forma de palmeta.

Les columnes, de 4,68 m d'altura, tenen una èntasis molt clara, mentres que l'equí del capitell es molt ample i l'àbac molt allargat.

Es descobrí un altar a l'aire lliure, a la part del davant del temple, lloc usual on situaven els antics grecs els altars per que els fidels poguessin assistir als rituals i sacrificis, sense entrar a la cella.

La idea del espacio en la arquitectura griega : con especial referencia al templo dórico y a su emplazamiento / R.D. Martienssen ; traducción de Eduardo Loedel . 1905-1942

Materials constructius (Temple Hera)

Els grecs utilitzaren gran varietat de materials de construcció per realitzar els seus edificis, fusta, terracota i pedra. El material més utilitzat va ser la pedra, com en el cas del temple d'Hera de Paestum. N'hi havia de diferents tipus: des de calissa dura, conglomerats i el marbre. Aquest material abundaba en el Mediterràni, a Àsia Menor i en la pròpia Atenes, essent d'excel·lent qualitat en canteres com les de Paros, Nasos i Tasos. Les cornisses i teules dels edificis es realitzaren en terracota, però amb el pas del temps també s'utilitzà el marbre.

La informació sobre els mètodes de construcció que utilitzaren ha arribat a nosaltres des de l'estudi de les canteres i d'algunes inscripcions que han estat trobades en els mateixos edificis.

Realizar un edifici de pedra era costós i dilatat en el temps. Es començava per aconseguir els carreus que formaven la seva composició. Primer es tallaven de a la cantera. Es col·locava cada pedra al seu lloc amb l'ajuda d'uns forats als carreus per on es passaven unes cordes, i s'encaixaven.

 Per unir les pedres entre elles horitzontalment s'usaven grapes; i un tipus d'endolls per unions verticals. Després s'esculpien les columnes i es realitzava l'escultura relleu i els detalls ornamentals.

<><>

<><>

<><>

<><>

Tomlinson, Richard Allan, Greek and Roman architecture, 1995

Paestum i el Grand Tour

Giovanni Battista Piranesi, Paestum, 1770-78 Imatge:   http://www.rijksmuseum.nl

Els  descobriments de les ciutats  d' Heculà ( 1738) i Pompeia ( 1748) va tenir un gran impacte a Europa i va atreure a molts estudiosos, col·leccionistes i erudits, propiciant d'aquesta manera degut a la seva  proximitat, un creixent interès per la ciutat de Paestum.

                                         

                                                                              Les aquarel·les de John Robert Cozens i els
                                                                                 gravats de Piranesi, entre altres, tornaren
                                                                a accentuar al mapa al seglen XVIII la gran Posidònia.

    Per la seva banda, al 1761, la visita als temples de J.J.Winckelmann fou tan rellevant que despertà l'atenció d' altres viatgers il·lustres como el gran escriptor alemany Goethe que al seu llibre Viatge per Itàlia descriu el seu primer impacte amb les ruïnes de la ciutat .

     Així, Paestum seria també destí dels viatgers que feien el Gran Tour ; viatges d'aprenentatge i enriquiment cultural i educatiu per Europa que des de el segle XVII i XVIII prenien els artistes, literats europeus i joves aristòcrates anglesos, viatges que sovint tenien com meta final Itàlia.



Buzard, James (2002), "The Grand Tour and after (1660-1840)", in The Cambridge Companion to Travel Writing. 

 Article : http://www.jstor.org./stable/3332563

Museu de Paestum.

L'excel·lent Museu Arqueològic Nacional de Paestum (Museo Arqueológico Nacional di Paestum), situadt a l'altre costat de la carretera a l'est dels temples grecs, exhibeix els artefactes gregcs i romans de Paestum i l'àrea local. Les seves peces més famoses són rars frescos de tombes gregues dels segles V i IV aC.

El Museu Arqueològic Nacional de Paestum va ser fundat el 1952 per mostrar els artefactes trobats a les excavacions de Paestum i l'Heraion (Temple d'Hera Argiva).

Al 1970, el museu va ser ampliat per albergar les antigues tombes pintades que havien estat descobertes a Paestum el 1968.  Més expansions es van fer al 1999, que incorporen una secció sobre la vida romana a Paestum, una sala d'ensenyança, els arxius, un laboratori fotogràfic i molt més.

Especialment interessants són les pintures de les tombes antigues, que foren descobertes accidentalmente per un agricultor el 1969. Els frescos es mantingueren ben conservats a Paestum, perqué el riu s'obstruí amb sediments i convertí la zona en un pantà. La humitat constant es filtrà en les tumbes durant segles, però les pintures en van mantenir seques. Més de 200 tombes han estat excavadas en el lloc.

Curiosamente, els frescos de la tomba no representen escenes de la mitología clàssica, sinó les representacions realistes dels rituals funeràris i  de jocs.
 També s'han trobat ceràmiques en les fetxes aproximades de 350-320 aC, de quan la ciutat grega de Poseidonia havía estat ocupada per lucans.

Altres artefactes grecs com la colecció del segle VI aC, recipients de bronze decorats amb motius animals, així com lluents cascs de bronze i escuts...

       

Museo Arqueológico Nacional di Paestum

Per finalitzar

Per concloure el recorregut per Paestum, cal afegir que no hi ha dubte que hem tractat un complexe que com hem vist poseeix nombrosisims valors intrínsecs; la diversitat  observada en el recursos emprats pels anònims arquitectes otorgen d'aquesta manera en moltes ocasions el valor de la innovació i la originalitat. D'altra banda l'ubicació geogràfica i per conseqüència les relacions socials i així les infuències estètiques col·laboren en   l'aplicació d'elements distintius i propis en qualque cas del gust Oriental.Tot això fa que els diferents temples fusionin les seves diferències com és la robustesa d'alguns i l'elegància d'altres per oferir de manera contrària una visió harmonosiosa i unitària.

L'estat inundat de Paestum fins al segle XVIII ha estat un dels responsables de la conservació dels temples, que no oblidem ja varen  ser usats en altres èpoques amb altres fins ( com és així durant el Cristianisme, com recinte religiós).

Però des del segle XVIII, Paestum ha rebut reconeixement internacional tant per part de certs viatgers que l'incloueren al seu tour  com per la UNESCO, la qual  declarà  Paestum i voltants com Patrimoni de la Humanitat al 1998.