Planta del Temple d'Hera

     La basílica suposa un temple dòric, perípter, eneastíl, concretament amb 9 columnes a les façanes menors, i 18 a les façanes majors. Les dimensions d'aquesta planta són de 24,5 metres a dites façanes menors i 54,3 metres a les majors. La perístasis en total està formada per 50 columnes, aquestes amb una alçada de 4'68 metres .

    El temple compta amb un pronaos amb tres columnes emmarcades entre les antes; aquest pòrtic donarà pas a la naos. Per la seva banda, la naos presenta dues estançes que es troben dividides per una columnata de 8 columnes,de la cual, hem de dir que les columnes dels extrems es troben unides als murs interiors de la cel·la. Per últim l' opistòdum concreta la simetría del conjunt.

    Cal afegir en aquest apartat que l'autor de la Basílica en un primer moment , volguè introduir la columnata exterior en una planta dòrica d'on l'elecció d'un dispositiu eneàstil rodejat per una columnata axial divideix la cel·la en dues naus iguals, de la cual l''amplària correspon a dos trams de la façana; els murs estan així en l'eix de les columnes tercera i sèptima, des d'aquest moment cada una de les galeríes laterals del peristil corresponen als dos trams extrems, proseguint una divisió perfectament simètrica i regular de tot l'espai envoltat pel peristil en quatre parts iguals. Però la necessitat d 'alliberar l'espai per l'estàtua de culte va rompre aquestes relacions massa rígides i les columnes interiors són arrossegades cap l'est per deixar espais més lliures al fons de la cel·la. Així no tenen des de llavors cap relació amb les columnes exteriors.

CHARBONEAUX, J; Grecia arcaica. El universo de las formas; 1969; Ed Aguilar; Madrid

CINNOTI,M; Arte del mundo antiguo;1964; Editorial Teide; Barcelona.