La basílica suposa
un temple dòric, perípter, eneastíl, concretament amb 9 columnes a
les façanes menors, i 18 a les façanes majors. Les dimensions
d'aquesta planta són de 24,5 metres a dites façanes menors i 54,3
metres a les majors. La perístasis en total està formada per 50
columnes, aquestes amb una alçada de 4'68 metres .
El temple compta
amb un pronaos amb tres columnes emmarcades entre les antes; aquest
pòrtic donarà pas a la naos. Per la seva banda, la naos presenta
dues estançes que es troben dividides per una columnata de 8
columnes,de la cual, hem de dir que les columnes dels extrems es troben
unides als murs interiors de la cel·la. Per últim l' opistòdum
concreta la simetría del conjunt.
Cal afegir en
aquest apartat que l'autor de la Basílica en un primer moment ,
volguè introduir la columnata exterior en una planta dòrica d'on
l'elecció d'un dispositiu eneàstil rodejat per una columnata axial
divideix la cel·la en dues naus iguals, de la cual l''amplària
correspon a dos trams de la façana; els murs estan així en l'eix de
les columnes tercera i sèptima, des d'aquest moment cada una de les
galeríes laterals del peristil corresponen als dos trams extrems,
proseguint una divisió perfectament simètrica i regular de tot
l'espai envoltat pel peristil en quatre parts iguals. Però la
necessitat d 'alliberar l'espai per l'estàtua de culte va rompre
aquestes relacions massa rígides i les columnes interiors són arrossegades cap l'est per deixar espais més lliures al fons de la
cel·la. Així no tenen des de llavors cap relació amb les columnes
exteriors.
CHARBONEAUX, J; Grecia arcaica. El universo de las formas; 1969; Ed Aguilar; Madrid
CINNOTI,M; Arte del mundo antiguo;1964; Editorial Teide; Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario