Temple de Posidò

 Temple de Posidò : Dòric, perípter, hexàstil:

VELÁZQUEZ, Isidro (Madrid, 1765-1840)
Alzado y planta del Templo de Neptuno, en Paestum
(1794-1796)

El temple de Posidò o Neptú és el millor conservat de la Magna Grècia que ha arribat fins a nosaltres. Fou batejat  amb aquest nom perquè es creia que el temple més poderós de la ciutat devia estar dedicat a la divinitat que li donava nom, es a dir Posidò. 

El temple s'aixeca damunt un estilobat compost per tres esglaons ;presenta sis columnes a la façana i catorze columnes als laterals més llargs.

Les columnes d'una pedra calcària local i de 9 metres d'altura , s'estrenyen lleugerament a la part superior,tot i que a diferència de la Basílica, aquí l'èntasi apenes s'aprecia.

Als laterals menors, hi ha frontons triangulars delimitats per una cornisa caracteritzada per un perfil molt simple. Per la seva banda, a l'interior es troba la cel·la, inserida en la planta de la perístasis seguint unes relacions geomètriques precises, i precedida per un pronaos compost per dos columnes situades entre antes que suporten un fris decorat amb mètopes i tríglifs.

Als laterals d'entrada de la cel·la,es presenten dos petits buits suportats per unes parets que allotjaven esglaons de pedra necessaris per accedir a les zones altes del temple i dels que encara es conserva qualque fragment.

 L'ambient interior està dividit en tres naus per una doble fila de set columnes i a causa de la seva elevada altura, es fa necessari, per suportar el sostre utilitzar un segon ordre de columnes, conservades parcialment junt al corresponent arquitrau. Al costat oposat, al oest, trobem el opistòdom precedit asi mateix per columnes entre pilastres.

    A part del seu sostre interior, el temple comptava amb un sostre possiblement cobert amb teules de màrbre, que no han arribat fins el nostres dies.

Front al costat principal, a l'est hi ha una rampa d'accés, introduïda a l'etapa romana i a més de dues bases per estàtues  i ofertes votives es troben dos altars.

Pel que es refereix a l'altar més antic i al de majors dimensions, construït també amb grans blocs calcaris. Només queden els ciments dividits per un canal. En època romana serien substituïts per un més petit, col·locat més aprop de la entrada del temple. A més del ciments d'aquest han arribat fins als nostresdies algunes parts adornades amb motllures pertinents a la base del podi.

Entre els estudiosos no existeix un acord sobre la divinitat a la que es venerava. 
En el passat es pensà tan en Hera com en Zeus,mentre que en algunes investigacions més recents,destaquen alguns vincles no casuals, amb la disposició dels temples de altre gran ciutat aquea de la Magna Grècia, Metaponto, que relacionen el monument amb el culte a Apolo.

* El temple de Posidò donà una problemàtica que no s'arribà solucionar; el de les cantonades.

Un problema matemàtic que no tenia solució satisfactòria sinó només remeis per neutralitzar-lo.El problema era conseqüència d'aplicar una sèrie de normes establides relacionades amb el fris, l'arquitrau i la columna, tres normes incompatibles entre sí que quan es construïa en fusta es podia complir però al passar a construir en pedra i modificar-se les dimensions del arquitrau per subjectar el pes també afectaria l'eix del temple i amb això el tríglif deixà d'alinear-se.
                                                                                 Article : http://www.jstor.org/stable/501237

CIPRIANI,M;Paestum,il templi e il museu;2007