Hera suposa una de les divinitats més representades en l ‘arquitectura arcaica grega. Es considera la primera figura a la qual els grecs dedicaren un santuari cobert, concretament el de Samos al 800 a.C. Posteriorment fou reemplaçat pel Hereo, un dels majors temples grecs de la història.
Les excavacions de Samos han descobert ofrenes votives, moltes, datades al segle VIII i VII a.C.Cal dir que la d’aquestes, avarca un ampli territori geogràfic, com són Armenia, Babilonia, Iràn, Asiria i Egipte, suggerint-nos d’aquesta manera la popularitat de la nostra deesa.
El més antic i gran temple independent dedicat a Hera fou l’esmentat Hereo de Samos, és aquí on es manifesta per primera vegada una certa tendència de monumentalitat que consisteix en agregar una galeria exterior a una cel·la rectangular. Hera sàmica en les successives fases des de l’any 800 a finals del segle VI , presenta els exemples més característics de la recerca progressiva de les masses monumentals, revaloritzades per unes columnes, encara que aquestes estiguin fetes de pilastres de fusta. Aquest temple sofreix grans transformacions entre els segles VIII i VII, finalment a mitjans del segle VII, els arquitectes de Samos concebien les primeres realitzacions d’una composició arquitectònica ordenada, dirigida a la conquesta plàstica de l’espai, encara que els materials utilitzats siguin d’una qualitat mediocre como eren així en alguns casos d’aquesta arquitectura.
De la mateixa manera la deesa també fou venerada como Hera argiva, i es sap que als seus santuaris situats a les antigues ciutats-estat micèniques es celebraven uns festivals en el seu nom, coneguts com les Hereas.
Tanmateix continuem trobant temples dedicats a la deesa a Olimpia, Corint, Tirinto, Peracora i a Delos i com veurem a la Magna Grècia, amb els pertanyents al conjunt de Paestum.
És evident, que aquesta gran producció reflexa el estatus de la que seguirà sent una referència pels romans, ara, baix el nom de Juno.
CHARBONEAUX, J; Grecia arcaica. El universo de las formas; 1969; Ed Aguilar; Madrid
CINNOTI,M; Arte del mundo antiguo;1964; Editorial Teide; Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario