Temple d' Atenea

El darrer temple d'aquest conjunt és com hem esmentat en altres ocasions, el d'Atenea; tradicionalment conegut com el de Ceres, construït entorn al 500 a.C es considera l'emblema de la ciutat.
Les innovacions de la Basílica van ser abandonades i es tornà al perípter tradicional de 6 x 13 columnes; per això mateix, el volum de l'obra esdevé més equilibrat, harmoniós i lleuger.
Per la seva banda, les columnes varen rebre un èntasi menys accentuat i guanyaren en volum i en potència; el capitell adquirí grossor i l'equí es redondetgà

Temple de Ceres. Façana

Adoptand el tipus de cel·la pròpia dels temples sicilians, l'arquitecte accentuà el caràcter monumental de l'entrada. La cel·la està dotada d'un pròstil ( 4 columnes x 2) i l'extrem dels murs, al igual que al temple D de Selinunte, està tractat en forma de semicolumnes. A més, fet notable, el estil escollit per aquest ordre inferior és jònic. Primer exemple de l'ús dels dos ordres en un mateix edifici, mantingut l'estil jònic pel seu valor decoratiu i les seves proporcions esveltes com millor adaptat a la distribució dels espais interiors. 

	Temple d'Hera	Temple de Posidò	Temple d'Atenea
Altres denominacions	Basílica o Hera I	De Zeus  o Hera II	O de Ceres
Trets propis	Eneastil, únic cas en que la cel·la interior està subdividida en dos naus	Superació de la problemàtica matemàtica en el pas de la fusta a la pedra.	Ús per primera vegada de la juxtaposició de l'orde dòric i jònic
Destacat:	El més antic	El millor conservat	John Robert Cozens - Templo de Ceres en Paestum El més petit

CHARBONEAUX, J; Grecia arcaica. El universo de las formas; 1969; Ed Aguilar; Madrid

CINNOTI,M; Arte del mundo antiguo;1964; Editorial Teide; Barcelona.