Presentació

El present blog és concebut per Cristina Figuerola i  Meryem Farid, estudiants de segon grau d' Història de l'art  de la Universitat de les Illes Balears per l'assginatura 20256 - Art Clàssic: Grècia i Roma. . El nostre objectiu és situar-nos en espai i temps previ anàlisi del temple d'Hera. A continuació relacionarem la configuració d'aquest amb la resta del conjunt de Paestum. Finalment expondrem les conlusions sorgides al llarg del treball.

Marc cronològic

     Paestum va ser fundada 600 anys aC. (alguns després de l'Acròpoli), pels grecs de Sybaris, una important ciutat grega de Calabria. Anomenaren a la ciutat Poseidonia, en honor al déu grec del mar, Poseidó. En el segle IV aC., els lucans, que havien format en aquesta àrea una rama itàlica local de la tribu dels samnites, s'apoderaren de la ciutat i més tard, 273 anys, va ser presa pels romans, que li donaren el nom de Paestum.

     En el segle IX, com a resultat dels nombrosos atacs dels sarracens i del mal clima originat per la proximitat dels pantans i del riu Sele, la ciutat va ser abandonada, i així va romandre oculta i oblidada durant gairebé 900 anys. A partir de 1748, degut a la construcció de nous camins, els temples de la ciutat, ben conservats, van ser descoberts de nou i excavats.

     El santuari més antic i important de la regió era l'anomenat Heraion, edificat uns 570 anys aC. No va ser abans del segle XX que fragments de les seves ruïnes foren descoberts a 9 km al nord de Paestum, en la proximitat del delta del Sele. Hi ha alguns indicis que atribueixen la seva fundació a una època anterior, la de Jason i els argonautes.

     Només alguns anys més tard, a prop del 550 aC., va ser construït el més antic dels tres temples de Paestum, que també, segons pareix, va ser dedicat a la deesa grega de la fertilitat, Hera (germana i esposa de Zeus).

Degut a un error, aquest temple avui dia es coneix amb el nom de la "Basílica".

     El més petit dels tres temples, denominat temple de Ceres, va ser construït uns 500 anys aC. i és dedicà a la deesa Atenea.

    El temple de Poseidó o temple de Neptú, data de gairebé 450 aC. (casi el mateix temps en que es construí el Partenó d'Atenas) i és, probablemente, el temple dòric millor conservat del món.

     Durant les décades passades, altres excavacions realitzades al voltant dels temples, han descobert els contorns de la ciutat antigua a l'interior dels murs de la ciutat.

Els murs de la ciutat, amb les seves 4 portes, tenen una llargada de 4750 m. Van ser construïts pels grecs i més endavant fortificats pels lucans i els romans.

CIPRIANI M., AVAGLIANO G.; Paestum, Los templos i los museos (edición española); 2007; Ed. Bonechi.

http://www.hotelvillagemarina.com/images/foto/cultura/paestum.jpg

Marc geogràfic

Paestum (antigua ciutat de Posidònia) és el nom romà clàssic d'una important ciutat greco-romana en la regió italiana de Campania. Situada al sud-est de la província de Salern, a 40 km al sud de la capital provincial i a 92 de Nàpols. Actualment és un dels barris del municipi de Capaccio-Paestum.

La ciutat està ubicada a la costa occidental d'Itàlia, sobre el golf de Salern, a prop de la desembocadura del riu Sele. La ciutat es trobava envoltada per una muralla de blocs de pedra calissa i un fossat exterior. Les seves construccions s'han conservat bé, gràcies a que, durant un temps, el mar la va cobrir totalment: els temples de Posidònia són uns dels millors conservats de la Grècia antigua. Entre ells destaquen el temple dòric d'Hera de mitjans del segle VI aC; el temple dòric de Poseidó (el Neptú de l'època romana i es creu que dedicat en realitat a Apol·lo), de mitjans del segle V aC.; i el temple de Ceres, que era dedicat a Atenea.   

La figura d' Hera al món grec

  Hera suposa una de les divinitats més representades en l ‘arquitectura arcaica grega. Es considera la primera figura a la qual els grecs dedicaren un santuari cobert, concretament el de Samos al 800 a.C. Posteriorment fou reemplaçat pel Hereo, un dels majors temples grecs de la història.

    Les excavacions de Samos han descobert ofrenes votives, moltes, datades al segle VIII i VII a.C.Cal dir que la d’aquestes, avarca un ampli territori geogràfic, com són Armenia, Babilonia, Iràn, Asiria i Egipte, suggerint-nos d’aquesta manera la popularitat de la nostra deesa.

    El més antic i gran temple independent dedicat  a Hera fou l’esmentat  Hereo de Samos, és aquí on es manifesta per primera vegada una certa tendència de monumentalitat que consisteix en agregar una galeria exterior a una cel·la rectangular. Hera sàmica en les successives fases des de l’any 800 a finals del segle VI , presenta els exemples més característics de la recerca progressiva de les masses monumentals, revaloritzades per unes columnes, encara que aquestes estiguin fetes de pilastres de fusta. Aquest temple sofreix grans transformacions  entre els segles VIII i VII, finalment a mitjans del segle VII, els arquitectes de Samos concebien les primeres realitzacions  d’una composició arquitectònica ordenada, dirigida a la conquesta plàstica de l’espai, encara que els materials utilitzats siguin d’una qualitat mediocre como eren així en alguns casos d’aquesta arquitectura.

    De la mateixa manera la deesa també fou venerada como Hera argiva, i es sap que  als seus santuaris situats a les antigues ciutats-estat micèniques es celebraven uns festivals en el seu nom, coneguts com les Hereas.

    Tanmateix continuem trobant temples dedicats a la deesa a Olimpia, Corint, Tirinto, Peracora i a Delos i com veurem a la Magna Grècia, amb els pertanyents al conjunt de Paestum.

    És evident, que aquesta gran producció reflexa el estatus de la que seguirà sent una referència pels romans, ara, baix el nom de Juno.

 CHARBONEAUX, J; Grecia arcaica. El universo de las formas; 1969; Ed Aguilar; Madrid

CINNOTI,M; Arte del mundo antiguo;1964; Editorial Teide; Barcelona.

Trets de l'arquitectura a la Magna Grècia. Període arcaíc.

L'arquitectura del període arcaíc te diverses etapes. Comença a principis del primer mil·leni aC. i es tanca al primer terç del segle V.

L'arquitectura, definida com edificacions executades segons un disseny estètic conscient, desaparegué de Grècia desde finals del període micènic (als voltants del 1200 aC.) fins al segle VII aC., quan la vida urbana i la prosperitat es referen fins al punt de poder emprendre l'edificació pública.

Molts edificis grecs durant el període de les colonitzacions (segles VIII - VI aC.), es  feien de fusta o fang, res queda d'ells excepte uns pocs plans sobre el terreny, i gairebé cap font escrita o descripcions d'aquests primers edificis.

Cap a l'any 600 aC., les columnes de fusta de l'antic Hereu d'Olimpia patiren una transformació material, coneguda com "petrificació", en la que foren substituïdes per columnes de pedra. A poc a poc, altres parts del temple foren petrificades fins que tot ell estigue fet de pedra. Amb l'expansió d'aquest proces a altres santuaris, els temples grecs i edificis significatius des del sigle VI aC. cap endavant, foren construits en gran part amb pedra, i uns pocs exemples afortunats han sobreviscut al llarg dels segles. La introducció de parets de pedra també permeté que els sostres amb teulada de palla foren substituits por teules que actuaren com a mitjà per millorar la resistència davant del foc.
En aquesta època s'utilitzava l'ordre dòric i inclús el jònic.
L'ordre dòric és el més primitiu i simple. S'utilitzà a Grècia des del segle VII aC. i a Itàlia.
Es caracteritza per no utilitzar base, el fust de la columna descansa directament sobre l'estilòbat. El fust és de secció circular, curt i esbelt, està acanalat per estries que formen arestes vives. El seu diàmetre va disminuïnt amb l'altura. El capitell està integrat per tres peces: l'àbac, l'equí i el collarí. L'entaulament està compost per: l'arquitrau, el fris i la cornissa.


M. I. Finley, La Grecia Primitiva. Edad de Bronze y Era Arcaica, Barcelona, 1983.

Conjunt Paestum

Conjunt Paestum

La cèlebre sèrie dels temples de Poestum, conservada quasi milagrosament, il·lustra l'extraordinari i difícil equilibri que  l’ arquitecte grec devia realitzar entre la autonomia del edifici i les connexions amb les construccions veïnes, entre el seu propi valor monumental i les seves relacions amb l'ambient i el paisatge. Encara que, alineats en el gran eix de la ciutat, en aquest paisatge pla, els temples s'han erigit sobre lleugeres eminències, que els destaquen i els valoritzen.

Conjunt de Paestum.

    El carrer principal aparta d'ells l'agitació de la ciutat, però sense arribar a aïllar-los. Tractats amb el seu estil propi i amb les seves proporcions independents, les seves masses es destaquen entre sí amb uns valors imprescriptibles, i en lloc de que s'aixafi  es perfilen millor. Entre  l 'elegància arcaica de la basílica  i la pesadesa de les formes impostes al temple conegut com Poseidó, l'equilibri clàssic s'estableix a base d’ unes connexions suggerides més que expressades. Més endavant al temple d'Atenea, es disposà una decoració jònica, valentament integrada en estructures dòriques, que expressaven las recerques i temptatives dels arquitectes d’aquella zona,  animats per una constant preocupació de crear uns equilibris i unes estructures originals

Temple de Posidò

 Temple de Posidò : Dòric, perípter, hexàstil:

VELÁZQUEZ, Isidro (Madrid, 1765-1840)
Alzado y planta del Templo de Neptuno, en Paestum
(1794-1796)

El temple de Posidò o Neptú és el millor conservat de la Magna Grècia que ha arribat fins a nosaltres. Fou batejat  amb aquest nom perquè es creia que el temple més poderós de la ciutat devia estar dedicat a la divinitat que li donava nom, es a dir Posidò. 

El temple s'aixeca damunt un estilobat compost per tres esglaons ;presenta sis columnes a la façana i catorze columnes als laterals més llargs.

Les columnes d'una pedra calcària local i de 9 metres d'altura , s'estrenyen lleugerament a la part superior,tot i que a diferència de la Basílica, aquí l'èntasi apenes s'aprecia.

Als laterals menors, hi ha frontons triangulars delimitats per una cornisa caracteritzada per un perfil molt simple. Per la seva banda, a l'interior es troba la cel·la, inserida en la planta de la perístasis seguint unes relacions geomètriques precises, i precedida per un pronaos compost per dos columnes situades entre antes que suporten un fris decorat amb mètopes i tríglifs.

Als laterals d'entrada de la cel·la,es presenten dos petits buits suportats per unes parets que allotjaven esglaons de pedra necessaris per accedir a les zones altes del temple i dels que encara es conserva qualque fragment.

 L'ambient interior està dividit en tres naus per una doble fila de set columnes i a causa de la seva elevada altura, es fa necessari, per suportar el sostre utilitzar un segon ordre de columnes, conservades parcialment junt al corresponent arquitrau. Al costat oposat, al oest, trobem el opistòdom precedit asi mateix per columnes entre pilastres.

    A part del seu sostre interior, el temple comptava amb un sostre possiblement cobert amb teules de màrbre, que no han arribat fins el nostres dies.

Front al costat principal, a l'est hi ha una rampa d'accés, introduïda a l'etapa romana i a més de dues bases per estàtues  i ofertes votives es troben dos altars.

Pel que es refereix a l'altar més antic i al de majors dimensions, construït també amb grans blocs calcaris. Només queden els ciments dividits per un canal. En època romana serien substituïts per un més petit, col·locat més aprop de la entrada del temple. A més del ciments d'aquest han arribat fins als nostresdies algunes parts adornades amb motllures pertinents a la base del podi.

Entre els estudiosos no existeix un acord sobre la divinitat a la que es venerava. 
En el passat es pensà tan en Hera com en Zeus,mentre que en algunes investigacions més recents,destaquen alguns vincles no casuals, amb la disposició dels temples de altre gran ciutat aquea de la Magna Grècia, Metaponto, que relacionen el monument amb el culte a Apolo.

* El temple de Posidò donà una problemàtica que no s'arribà solucionar; el de les cantonades.

Un problema matemàtic que no tenia solució satisfactòria sinó només remeis per neutralitzar-lo.El problema era conseqüència d'aplicar una sèrie de normes establides relacionades amb el fris, l'arquitrau i la columna, tres normes incompatibles entre sí que quan es construïa en fusta es podia complir però al passar a construir en pedra i modificar-se les dimensions del arquitrau per subjectar el pes també afectaria l'eix del temple i amb això el tríglif deixà d'alinear-se.
                                                                                 Article : http://www.jstor.org/stable/501237

CIPRIANI,M;Paestum,il templi e il museu;2007

Temple d' Atenea

El darrer temple d'aquest conjunt és com hem esmentat en altres ocasions, el d'Atenea; tradicionalment conegut com el de Ceres, construït entorn al 500 a.C es considera l'emblema de la ciutat.
Les innovacions de la Basílica van ser abandonades i es tornà al perípter tradicional de 6 x 13 columnes; per això mateix, el volum de l'obra esdevé més equilibrat, harmoniós i lleuger.
Per la seva banda, les columnes varen rebre un èntasi menys accentuat i guanyaren en volum i en potència; el capitell adquirí grossor i l'equí es redondetgà

Temple de Ceres. Façana

Adoptand el tipus de cel·la pròpia dels temples sicilians, l'arquitecte accentuà el caràcter monumental de l'entrada. La cel·la està dotada d'un pròstil ( 4 columnes x 2) i l'extrem dels murs, al igual que al temple D de Selinunte, està tractat en forma de semicolumnes. A més, fet notable, el estil escollit per aquest ordre inferior és jònic. Primer exemple de l'ús dels dos ordres en un mateix edifici, mantingut l'estil jònic pel seu valor decoratiu i les seves proporcions esveltes com millor adaptat a la distribució dels espais interiors. 

	Temple d'Hera	Temple de Posidò	Temple d'Atenea
Altres denominacions	Basílica o Hera I	De Zeus  o Hera II	O de Ceres
Trets propis	Eneastil, únic cas en que la cel·la interior està subdividida en dos naus	Superació de la problemàtica matemàtica en el pas de la fusta a la pedra.	Ús per primera vegada de la juxtaposició de l'orde dòric i jònic
Destacat:	El més antic	El millor conservat	John Robert Cozens - Templo de Ceres en Paestum El més petit

CHARBONEAUX, J; Grecia arcaica. El universo de las formas; 1969; Ed Aguilar; Madrid

CINNOTI,M; Arte del mundo antiguo;1964; Editorial Teide; Barcelona.

Planta del Temple d'Hera

     La basílica suposa un temple dòric, perípter, eneastíl, concretament amb 9 columnes a les façanes menors, i 18 a les façanes majors. Les dimensions d'aquesta planta són de 24,5 metres a dites façanes menors i 54,3 metres a les majors. La perístasis en total està formada per 50 columnes, aquestes amb una alçada de 4'68 metres .

    El temple compta amb un pronaos amb tres columnes emmarcades entre les antes; aquest pòrtic donarà pas a la naos. Per la seva banda, la naos presenta dues estançes que es troben dividides per una columnata de 8 columnes,de la cual, hem de dir que les columnes dels extrems es troben unides als murs interiors de la cel·la. Per últim l' opistòdum concreta la simetría del conjunt.

    Cal afegir en aquest apartat que l'autor de la Basílica en un primer moment , volguè introduir la columnata exterior en una planta dòrica d'on l'elecció d'un dispositiu eneàstil rodejat per una columnata axial divideix la cel·la en dues naus iguals, de la cual l''amplària correspon a dos trams de la façana; els murs estan així en l'eix de les columnes tercera i sèptima, des d'aquest moment cada una de les galeríes laterals del peristil corresponen als dos trams extrems, proseguint una divisió perfectament simètrica i regular de tot l'espai envoltat pel peristil en quatre parts iguals. Però la necessitat d 'alliberar l'espai per l'estàtua de culte va rompre aquestes relacions massa rígides i les columnes interiors són arrossegades cap l'est per deixar espais més lliures al fons de la cel·la. Així no tenen des de llavors cap relació amb les columnes exteriors.

CHARBONEAUX, J; Grecia arcaica. El universo de las formas; 1969; Ed Aguilar; Madrid

CINNOTI,M; Arte del mundo antiguo;1964; Editorial Teide; Barcelona.

Espai intern (Temple Hera)

A l'interior del temple trobam la pronaos amb un pòrtic de tres columnes entre antas, des d'aquesta s'arriba a una habitació rectangular dividida en dues naus per una filera de columnes, la naos o cella, a on es trobava l'estàtua de la deesa (és l'únic cas en el conjunt de Paestum en que la naos està dividida en dues parts). Després de la cella es troba l'opistodomos o sala del tresor. Tot envoltat per un pòrtic de columnes de 18 x 9. Les dimensions de la planta són de 24,5 x 54,3 m. 

Com a antecedent del temple grec cal esmentar el megàron micènic.

Planta del temple d'Hera

D. S. Robertson ; traducción de R. Fontán Barreiro y L. Abad Casal , Arquitectura Griega i Romana, 1885-1961.

Espai exterior (Temple Hera)

El temple, dòric, perípter, eneàstil, que pertany a l'arquitectura de l'època arcaica conserva en l'actualitat la perístasis completa de 9 X 18 columnes, l'arquitrau, part del fris i els fonaments de la cella.

En total, la perístasis té 50 columnes, i al tenir nou columnes en el costat curt, que és inusual, denota el model arcaíc de l'edifici i obliga a tenir una columnata axial a la cella. En aquest cas, són vuit columnes, de les quals, les dels extrems estàn unides a les parets interiors de la naos. A més, disposa d'una pronaos amb tres columnes entre antas i un opistodomos.

Les dimensions de la planta són de 24,5 X 54,3 m i respecta el model d'analogia grega. El traçat respon a la proporció 4 X 9 que és la mateixa que la del Partenó, la cella té la proporció 2 X 7 i la naos 2 X 5.

És un cas singular en l'arquitectura dòrica, ja que la decoració del collarí del capitell dòrico està disposada amb fulles i vaines a l'equí,  rodejat per flors de lot i rosetes. Aquesta decoració deriva dels models micènics. La coronació del temple estava realitzada en terracota pintada de falsos canalons amb caps de lleó i acabava amb antefixes en forma de palmeta.

Les columnes, de 4,68 m d'altura, tenen una èntasis molt clara, mentres que l'equí del capitell es molt ample i l'àbac molt allargat.

Es descobrí un altar a l'aire lliure, a la part del davant del temple, lloc usual on situaven els antics grecs els altars per que els fidels poguessin assistir als rituals i sacrificis, sense entrar a la cella.

La idea del espacio en la arquitectura griega : con especial referencia al templo dórico y a su emplazamiento / R.D. Martienssen ; traducción de Eduardo Loedel . 1905-1942

Materials constructius (Temple Hera)

Els grecs utilitzaren gran varietat de materials de construcció per realitzar els seus edificis, fusta, terracota i pedra. El material més utilitzat va ser la pedra, com en el cas del temple d'Hera de Paestum. N'hi havia de diferents tipus: des de calissa dura, conglomerats i el marbre. Aquest material abundaba en el Mediterràni, a Àsia Menor i en la pròpia Atenes, essent d'excel·lent qualitat en canteres com les de Paros, Nasos i Tasos. Les cornisses i teules dels edificis es realitzaren en terracota, però amb el pas del temps també s'utilitzà el marbre.

La informació sobre els mètodes de construcció que utilitzaren ha arribat a nosaltres des de l'estudi de les canteres i d'algunes inscripcions que han estat trobades en els mateixos edificis.

Realizar un edifici de pedra era costós i dilatat en el temps. Es començava per aconseguir els carreus que formaven la seva composició. Primer es tallaven de a la cantera. Es col·locava cada pedra al seu lloc amb l'ajuda d'uns forats als carreus per on es passaven unes cordes, i s'encaixaven.

 Per unir les pedres entre elles horitzontalment s'usaven grapes; i un tipus d'endolls per unions verticals. Després s'esculpien les columnes i es realitzava l'escultura relleu i els detalls ornamentals.

<><>

<><>

<><>

<><>

Tomlinson, Richard Allan, Greek and Roman architecture, 1995

Paestum i el Grand Tour

Giovanni Battista Piranesi, Paestum, 1770-78 Imatge:   http://www.rijksmuseum.nl

Els  descobriments de les ciutats  d' Heculà ( 1738) i Pompeia ( 1748) va tenir un gran impacte a Europa i va atreure a molts estudiosos, col·leccionistes i erudits, propiciant d'aquesta manera degut a la seva  proximitat, un creixent interès per la ciutat de Paestum.

                                         

                                                                              Les aquarel·les de John Robert Cozens i els
                                                                                 gravats de Piranesi, entre altres, tornaren
                                                                a accentuar al mapa al seglen XVIII la gran Posidònia.

    Per la seva banda, al 1761, la visita als temples de J.J.Winckelmann fou tan rellevant que despertà l'atenció d' altres viatgers il·lustres como el gran escriptor alemany Goethe que al seu llibre Viatge per Itàlia descriu el seu primer impacte amb les ruïnes de la ciutat .

     Així, Paestum seria també destí dels viatgers que feien el Gran Tour ; viatges d'aprenentatge i enriquiment cultural i educatiu per Europa que des de el segle XVII i XVIII prenien els artistes, literats europeus i joves aristòcrates anglesos, viatges que sovint tenien com meta final Itàlia.



Buzard, James (2002), "The Grand Tour and after (1660-1840)", in The Cambridge Companion to Travel Writing. 

 Article : http://www.jstor.org./stable/3332563

Museu de Paestum.

L'excel·lent Museu Arqueològic Nacional de Paestum (Museo Arqueológico Nacional di Paestum), situadt a l'altre costat de la carretera a l'est dels temples grecs, exhibeix els artefactes gregcs i romans de Paestum i l'àrea local. Les seves peces més famoses són rars frescos de tombes gregues dels segles V i IV aC.

El Museu Arqueològic Nacional de Paestum va ser fundat el 1952 per mostrar els artefactes trobats a les excavacions de Paestum i l'Heraion (Temple d'Hera Argiva).

Al 1970, el museu va ser ampliat per albergar les antigues tombes pintades que havien estat descobertes a Paestum el 1968.  Més expansions es van fer al 1999, que incorporen una secció sobre la vida romana a Paestum, una sala d'ensenyança, els arxius, un laboratori fotogràfic i molt més.

Especialment interessants són les pintures de les tombes antigues, que foren descobertes accidentalmente per un agricultor el 1969. Els frescos es mantingueren ben conservats a Paestum, perqué el riu s'obstruí amb sediments i convertí la zona en un pantà. La humitat constant es filtrà en les tumbes durant segles, però les pintures en van mantenir seques. Més de 200 tombes han estat excavadas en el lloc.

Curiosamente, els frescos de la tomba no representen escenes de la mitología clàssica, sinó les representacions realistes dels rituals funeràris i  de jocs.
 També s'han trobat ceràmiques en les fetxes aproximades de 350-320 aC, de quan la ciutat grega de Poseidonia havía estat ocupada per lucans.

Altres artefactes grecs com la colecció del segle VI aC, recipients de bronze decorats amb motius animals, així com lluents cascs de bronze i escuts...

       

Museo Arqueológico Nacional di Paestum

Per finalitzar

Per concloure el recorregut per Paestum, cal afegir que no hi ha dubte que hem tractat un complexe que com hem vist poseeix nombrosisims valors intrínsecs; la diversitat  observada en el recursos emprats pels anònims arquitectes otorgen d'aquesta manera en moltes ocasions el valor de la innovació i la originalitat. D'altra banda l'ubicació geogràfica i per conseqüència les relacions socials i així les infuències estètiques col·laboren en   l'aplicació d'elements distintius i propis en qualque cas del gust Oriental.Tot això fa que els diferents temples fusionin les seves diferències com és la robustesa d'alguns i l'elegància d'altres per oferir de manera contrària una visió harmonosiosa i unitària.

L'estat inundat de Paestum fins al segle XVIII ha estat un dels responsables de la conservació dels temples, que no oblidem ja varen  ser usats en altres èpoques amb altres fins ( com és així durant el Cristianisme, com recinte religiós).

Però des del segle XVIII, Paestum ha rebut reconeixement internacional tant per part de certs viatgers que l'incloueren al seu tour  com per la UNESCO, la qual  declarà  Paestum i voltants com Patrimoni de la Humanitat al 1998.

Index

Index :

1.   Introducció
2. Marc georgràfic ( mapas)
3. Marc cronològic
4. El culte a Hera en el món grec.
5. El Santuari a Paestum
6. Trets de l'arquitectura a la Magna Grècia ( període arcaic)
7. El conjunt de Paestum. Trets comuns i diferenciadors entre els diferents temples del complexe ( plantes)
8. El temple d'Hera ( la basílica) ( fotografies detalls):

• Descripció planta
• Materials construcius
• Elements de suport i sustentants
• Espai intern
• Espai extern
• Posibles esculturas i ubicació als museus d'alguns restes si cal.

1. Conclusions.