L'arquitectura del període arcaíc te diverses etapes. Comença a principis del primer mil·leni aC. i es tanca al primer terç del segle V.
L'arquitectura, definida com edificacions executades segons un disseny estètic conscient, desaparegué de Grècia desde finals del període micènic (als voltants del 1200 aC.) fins al segle VII aC., quan la vida urbana i la prosperitat es referen fins al punt de poder emprendre l'edificació pública.
Molts edificis grecs durant el període de les colonitzacions (segles VIII - VI aC.), es feien de fusta o fang, res queda d'ells excepte uns pocs plans sobre el terreny, i gairebé cap font escrita o descripcions d'aquests primers edificis.
En aquesta època s'utilitzava l'ordre dòric i inclús el jònic.
L'ordre dòric és el més primitiu i simple. S'utilitzà a Grècia des del segle VII aC. i a Itàlia.
Es caracteritza per no utilitzar base, el fust de la columna descansa directament sobre l'estilòbat. El fust és de secció circular, curt i esbelt, està acanalat per estries que formen arestes vives. El seu diàmetre va disminuïnt amb l'altura. El capitell està integrat per tres peces: l'àbac, l'equí i el collarí. L'entaulament està compost per: l'arquitrau, el fris i la cornissa.
M. I. Finley, La Grecia Primitiva. Edad de Bronze y Era Arcaica, Barcelona, 1983.
No hay comentarios:
Publicar un comentario