Presentació

El present blog és concebut per Cristina Figuerola i  Meryem Farid, estudiants de segon grau d' Història de l'art  de la Universitat de les Illes Balears per l'assginatura 20256 - Art Clàssic: Grècia i Roma. . El nostre objectiu és situar-nos en espai i temps previ anàlisi del temple d'Hera. A continuació relacionarem la configuració d'aquest amb la resta del conjunt de Paestum. Finalment expondrem les conlusions sorgides al llarg del treball.

Marc cronològic

     Paestum va ser fundada 600 anys aC. (alguns després de l'Acròpoli), pels grecs de Sybaris, una important ciutat grega de Calabria. Anomenaren a la ciutat Poseidonia, en honor al déu grec del mar, Poseidó. En el segle IV aC., els lucans, que havien format en aquesta àrea una rama itàlica local de la tribu dels samnites, s'apoderaren de la ciutat i més tard, 273 anys, va ser presa pels romans, que li donaren el nom de Paestum.

     En el segle IX, com a resultat dels nombrosos atacs dels sarracens i del mal clima originat per la proximitat dels pantans i del riu Sele, la ciutat va ser abandonada, i així va romandre oculta i oblidada durant gairebé 900 anys. A partir de 1748, degut a la construcció de nous camins, els temples de la ciutat, ben conservats, van ser descoberts de nou i excavats.

     El santuari més antic i important de la regió era l'anomenat Heraion, edificat uns 570 anys aC. No va ser abans del segle XX que fragments de les seves ruïnes foren descoberts a 9 km al nord de Paestum, en la proximitat del delta del Sele. Hi ha alguns indicis que atribueixen la seva fundació a una època anterior, la de Jason i els argonautes.

     Només alguns anys més tard, a prop del 550 aC., va ser construït el més antic dels tres temples de Paestum, que també, segons pareix, va ser dedicat a la deesa grega de la fertilitat, Hera (germana i esposa de Zeus).

Degut a un error, aquest temple avui dia es coneix amb el nom de la "Basílica".

     El més petit dels tres temples, denominat temple de Ceres, va ser construït uns 500 anys aC. i és dedicà a la deesa Atenea.

    El temple de Poseidó o temple de Neptú, data de gairebé 450 aC. (casi el mateix temps en que es construí el Partenó d'Atenas) i és, probablemente, el temple dòric millor conservat del món.

     Durant les décades passades, altres excavacions realitzades al voltant dels temples, han descobert els contorns de la ciutat antigua a l'interior dels murs de la ciutat.

Els murs de la ciutat, amb les seves 4 portes, tenen una llargada de 4750 m. Van ser construïts pels grecs i més endavant fortificats pels lucans i els romans.

CIPRIANI M., AVAGLIANO G.; Paestum, Los templos i los museos (edición española); 2007; Ed. Bonechi.

http://www.hotelvillagemarina.com/images/foto/cultura/paestum.jpg

Marc geogràfic

Paestum (antigua ciutat de Posidònia) és el nom romà clàssic d'una important ciutat greco-romana en la regió italiana de Campania. Situada al sud-est de la província de Salern, a 40 km al sud de la capital provincial i a 92 de Nàpols. Actualment és un dels barris del municipi de Capaccio-Paestum.

La ciutat està ubicada a la costa occidental d'Itàlia, sobre el golf de Salern, a prop de la desembocadura del riu Sele. La ciutat es trobava envoltada per una muralla de blocs de pedra calissa i un fossat exterior. Les seves construccions s'han conservat bé, gràcies a que, durant un temps, el mar la va cobrir totalment: els temples de Posidònia són uns dels millors conservats de la Grècia antigua. Entre ells destaquen el temple dòric d'Hera de mitjans del segle VI aC; el temple dòric de Poseidó (el Neptú de l'època romana i es creu que dedicat en realitat a Apol·lo), de mitjans del segle V aC.; i el temple de Ceres, que era dedicat a Atenea.   

La figura d' Hera al món grec

  Hera suposa una de les divinitats més representades en l ‘arquitectura arcaica grega. Es considera la primera figura a la qual els grecs dedicaren un santuari cobert, concretament el de Samos al 800 a.C. Posteriorment fou reemplaçat pel Hereo, un dels majors temples grecs de la història.

    Les excavacions de Samos han descobert ofrenes votives, moltes, datades al segle VIII i VII a.C.Cal dir que la d’aquestes, avarca un ampli territori geogràfic, com són Armenia, Babilonia, Iràn, Asiria i Egipte, suggerint-nos d’aquesta manera la popularitat de la nostra deesa.

    El més antic i gran temple independent dedicat  a Hera fou l’esmentat  Hereo de Samos, és aquí on es manifesta per primera vegada una certa tendència de monumentalitat que consisteix en agregar una galeria exterior a una cel·la rectangular. Hera sàmica en les successives fases des de l’any 800 a finals del segle VI , presenta els exemples més característics de la recerca progressiva de les masses monumentals, revaloritzades per unes columnes, encara que aquestes estiguin fetes de pilastres de fusta. Aquest temple sofreix grans transformacions  entre els segles VIII i VII, finalment a mitjans del segle VII, els arquitectes de Samos concebien les primeres realitzacions  d’una composició arquitectònica ordenada, dirigida a la conquesta plàstica de l’espai, encara que els materials utilitzats siguin d’una qualitat mediocre como eren així en alguns casos d’aquesta arquitectura.

    De la mateixa manera la deesa també fou venerada como Hera argiva, i es sap que  als seus santuaris situats a les antigues ciutats-estat micèniques es celebraven uns festivals en el seu nom, coneguts com les Hereas.

    Tanmateix continuem trobant temples dedicats a la deesa a Olimpia, Corint, Tirinto, Peracora i a Delos i com veurem a la Magna Grècia, amb els pertanyents al conjunt de Paestum.

    És evident, que aquesta gran producció reflexa el estatus de la que seguirà sent una referència pels romans, ara, baix el nom de Juno.

 CHARBONEAUX, J; Grecia arcaica. El universo de las formas; 1969; Ed Aguilar; Madrid

CINNOTI,M; Arte del mundo antiguo;1964; Editorial Teide; Barcelona.

Trets de l'arquitectura a la Magna Grècia. Període arcaíc.

L'arquitectura del període arcaíc te diverses etapes. Comença a principis del primer mil·leni aC. i es tanca al primer terç del segle V.

L'arquitectura, definida com edificacions executades segons un disseny estètic conscient, desaparegué de Grècia desde finals del període micènic (als voltants del 1200 aC.) fins al segle VII aC., quan la vida urbana i la prosperitat es referen fins al punt de poder emprendre l'edificació pública.

Molts edificis grecs durant el període de les colonitzacions (segles VIII - VI aC.), es  feien de fusta o fang, res queda d'ells excepte uns pocs plans sobre el terreny, i gairebé cap font escrita o descripcions d'aquests primers edificis.

Cap a l'any 600 aC., les columnes de fusta de l'antic Hereu d'Olimpia patiren una transformació material, coneguda com "petrificació", en la que foren substituïdes per columnes de pedra. A poc a poc, altres parts del temple foren petrificades fins que tot ell estigue fet de pedra. Amb l'expansió d'aquest proces a altres santuaris, els temples grecs i edificis significatius des del sigle VI aC. cap endavant, foren construits en gran part amb pedra, i uns pocs exemples afortunats han sobreviscut al llarg dels segles. La introducció de parets de pedra també permeté que els sostres amb teulada de palla foren substituits por teules que actuaren com a mitjà per millorar la resistència davant del foc.
En aquesta època s'utilitzava l'ordre dòric i inclús el jònic.
L'ordre dòric és el més primitiu i simple. S'utilitzà a Grècia des del segle VII aC. i a Itàlia.
Es caracteritza per no utilitzar base, el fust de la columna descansa directament sobre l'estilòbat. El fust és de secció circular, curt i esbelt, està acanalat per estries que formen arestes vives. El seu diàmetre va disminuïnt amb l'altura. El capitell està integrat per tres peces: l'àbac, l'equí i el collarí. L'entaulament està compost per: l'arquitrau, el fris i la cornissa.


M. I. Finley, La Grecia Primitiva. Edad de Bronze y Era Arcaica, Barcelona, 1983.

Conjunt Paestum

Conjunt Paestum

La cèlebre sèrie dels temples de Poestum, conservada quasi milagrosament, il·lustra l'extraordinari i difícil equilibri que  l’ arquitecte grec devia realitzar entre la autonomia del edifici i les connexions amb les construccions veïnes, entre el seu propi valor monumental i les seves relacions amb l'ambient i el paisatge. Encara que, alineats en el gran eix de la ciutat, en aquest paisatge pla, els temples s'han erigit sobre lleugeres eminències, que els destaquen i els valoritzen.

Conjunt de Paestum.

    El carrer principal aparta d'ells l'agitació de la ciutat, però sense arribar a aïllar-los. Tractats amb el seu estil propi i amb les seves proporcions independents, les seves masses es destaquen entre sí amb uns valors imprescriptibles, i en lloc de que s'aixafi  es perfilen millor. Entre  l 'elegància arcaica de la basílica  i la pesadesa de les formes impostes al temple conegut com Poseidó, l'equilibri clàssic s'estableix a base d’ unes connexions suggerides més que expressades. Més endavant al temple d'Atenea, es disposà una decoració jònica, valentament integrada en estructures dòriques, que expressaven las recerques i temptatives dels arquitectes d’aquella zona,  animats per una constant preocupació de crear uns equilibris i unes estructures originals